Fonaments del So (2011-12)

8a Classe

2012-01-21T08:49:00.000-08:00

RESUM DE LA 7a CLASSE (17 de gener de 2012)

ELS CAMPS D'ACTUACIÓ DE LA PRÀCTICA SONORA (2a Part)

Seguim amb la 2a part del procés d'ÀUDIO per CINEMA, però aquest cop ho fem en la direcció inversa: del final cap enrere.

Què necessiten al cinema per poder exhibir (projectar) un film?

Depèn de si tenen projectors de 35 mm (a); o projecció de Cinema Digital (b).

(a) Projecció "clàssica" en 35mm: es necessita rebre les bobines separades de les còpia positives amb el so fotografiat. A la cabina de projecció hauran d'ajuntar les bobines en un immens plat per poder fer la projecció seguida sense talls. Temps enrere, aquestes bobines no s'ajuntaven i es projectaven alternant amb 2 projectors, un al costat de l'altre.

(b) Al cinema arriba un disc dur (segurament dins d'una petita maleta) amb l'anomenat DCP (Digital Cinema Package). El projector ja no fa rodar cap bobina i només projecta una imatge electrònica (codificada amb JPEG2000) que li envia el "servidor", un equip que gestiona el contingut del DCP. Avui dia, el so, pot tenir la mateixa qualitat amb la que s'ha treballat a la sala de mescles (o sia, sense comprimir). Pot ser de 6 canals (el 5.1 clàssic), de 7 canals (6.1, el Surround EX) o de 8 canals (7.1, amb 4 canals discrets de surround).

Quin tipus de so porten, normalment, les còpies de 35mm?

El so "analògic", o sia les dues línies que modulen en amplitud al costat de la imatge. Aquestes línies formen un so estèreo (és un "Dolby Stereo SR" o ha de ser-ne compatible), que al cinema s'obrirà en 4 canals: tres a pantalla i un canal ambiental (surround).

El so digital de DOLBY de 6 canals (anomenat "SR-D") que està codificat, comprimit i fotografiat en els quadrats que hi ha entre perforacions (només en un sol costat el 35mm). Fins fa uns vuit anys encara es podia veure al centre d'aquest quadat ple de puntets ("bits", ara blancs, ara negres) el logo de DOLBY: dues D enfrontades.

Poden portar també el codi de temps del sistema DTS-DATASAT, en una línia estreta de ratlles discontínues (com una espècie de Morse visual) en paral·lel al so "analògic". Aquest codi de temps es enviat a un equip extern que llegirà, sincrònicament, un CDRom amb el so digital (6 canals) de DTS/DATASAT. Aquest sistema permet poder exhibir, amb una sola còpia de 35mm, diverses versions doblades, canviant el pack de CDRoms.

Hi ha un tercer so digital, el SDDS de SONY, que encara es troba en les còpies "domèstiques" dels USA, però que no s'implementen aqui.

Com es fabrica el so de les còpies de 35mm?

El so del 35mm és òptic, per tant s'ha fotografiar. Es fa, normalment, al laboratori d'imatge amb una càmera especial que fa rodar unes bobines de negatiu especial per impressionar fotogràficament el so que li arriba d'un equip que roda sincrònicament.

Avui dia, s'admeten diversos equips. En el cas del DOLBY Digital, es tracta d'un lector de discos magneto-òptics, que és el suport que, fins ara, s'usa per "transportar-lo. Ben aviat, els discos es substituiran per targetes CF.

A la màquina que fabrica les còpies de 35mm (el "printer") s'hi carreguen els corresponents negatius de so i el negatiu d'imatge de cada bobina.

Com es fabrica el so del DCP (Cinema Digital)?

Una mica com en l'autoria dels DVD: l'empresa que fa el DCP ha de rebre, per separat, tant la imatge com el so, els subtítols, etc. Però per seguir les normes que marca l'estàndard del DCP, les imatges han d'estar separades per bobines (com en el 35mm), en uns formats específics i amb la màxima qualitat, i el so no ha d'estar comprimit.

Un dels grans avantatges d'aquest sistema, a part de la impossibilitat del pirateig, és el baix cost dels duplicats, ja que són simples còpies de disc dur. Cap d'aquests discos pot ser llegit enlloc més que en un equip concret d'un cinema concret en uns horaris concrets d'uns dies concrets.

Com i a on es fan els masters finals, dels que en sortiran el DCP (pel Cinema Digital) o el disc magneto-òptic (per les còpies 35mm)?

A la sala de mescles. Ha de ser una sala semblant a un cinema de mida mitjana, amb un sistema d'escolta de la màxima qualitat, optimitzat i fiable. Una mescla pot necessitar entre una a cinc setmanes, depèn del tipus de pel·lícula i de pressupost.

Dos equips es troben i treballen junts en aquesta sala: l'equip que ha fet el muntatge de so i l'equip de mescles: normalment, un mesclador i un ajudant. Treballant per capes: premescles de diàleg, d'efectes de sala (Foley), d'ambient i efectes, de música, etc, van fent el balanç intern de tot el material sonor, d'acord amb el director.

Poden haver diversos equips ("players") subministrant alhora canals de so cap una taula de mescles que es gestionada pel mesclador. O, en casos de films més senzills, hi ha només un sol equip (normalment, PROTOOLS) i una taula controladora externa que actúa de remot per fer totes les operacions (volum, equalització, etc).

Com hi arriba, l'equip del muntatge de so, a les mescles?

Evidentment, és un dels processos cabdals de la postproducció d'un film. Amb les eines actuals, durant aquesta etapa del muntatge sonor es pot treballar el so molt més que fa uns anys.
Tria, muntatge i neteja dels diàlegs del so directe
Gravació i edició de doblatge (ADR)
Gravació i edició dels efectes de sala
Muntatges d'ambients i efectes sonors
Creació i disseny d'efectes especials
Muntatge de músiques
Preparació i aplicació de processos al so: equalització, reverberació, etc
Premescles de seqüències (o parts de seqüències)
En alguns casos, el balanç que es va el·laborant durant el muntatge (i que és imprescindible per valorar l'eficàcia d'aquest propi muntatge) arriba a la sala de mescles on s'aprofita i es millora. Cada cop és més usual que, a l'hora de la mesclar, s'utilitzin "grups" de sons prèviament treballats per l'equip de muntatg de so i que el mesclador només "veu" com a grups de 3 canals (L, C, R), de 5 canals (L, C, R, Ls i Rs), etc.

Referències interessants

El procés de postproducció de "King Kong" (2005), en petits vídeos comentats pel propi director.
The State of Post-Production Film Sound. Uninforme molt comple, actual i interessant sobre l'estat de la postproducció de so, de John Kassab.
Gearslutz. Un fòrum d'imprescindible consulta, sobretot l'apartat de postproducció
El muntador Tim Prebble (no us perdeu el seu blog!) també grava, ven i regala sons a Hiss & Roar.

7a Classe

2012-01-13T15:27:00.000-08:00

RESUM DE LA 7a CLASSE (10 de gener de 2012)

ELS CAMPS D'ACTUACIÓ DE LA PRÀCTICA SONORA

El nom de l'escola - ESCAC - conté la paraula AUDIOVISUAL.
FILM (per Cinema i TV)

so directe
muntatge sonor
gravació efectes i ambients
disseny sonor
mescla
supervisió de so, coordinador projectes
laboratori, creació DCP (Cinema Digital)
processat de so, neteja
restauració de masters
efectes de sala (Foley): "efectista", tècnic de gravació

Jocs per ordinador, PS3, etc
Animació (un procés especial, amb necessitats diferents)
Art Sonor

itinerari-passeig sonor, paisatge sonor, mapa sonor, arquitectura acústica

Ràdio
Televisió (plató, exterior, etc)
Publicitat
Teatre i Dansa
Música
Museus, galeries, instal·lacions, interactius
Periodisme multimedia, Narrativa No-Ficció
So per altres media (ipod, mòbil, internet, ordinador, etc)
VEU - podcasts, audiobooks, àudio documental
Acústica
Sonificació de projectes
Recerca i Investigació sonora
Ensenyant

REPÀS DE CONCEPTES TÈCNICS. Àudio digital i Sincronisme

Digital <> Analògic
Digital: per blocs = mostres (48.000 cada segon)
Rellotge (word clock). Cal perquè totes les dades digitals (mostres) vagin alhora
Timecode (TC) i Bifase: Sincronització
TC: ens diu on som = 01:23:45:16
TC: Hores (de 0 a 23):Minuts (de 0 a 59):Segons (de 0 a 59):Fotogrames(de 0 a 23, 24 o 29)
Fotogrames (TC). Cada segon del TC pot contenir:

Cinema: 24 fotogrames. Comptarà de 0 a 23. Velocitat: 24 fps.
Vídeo (PAL): 25 fotogrames. Comptarà de 0 a 24. Velocitat: 25 fps
Vídeo (NTSC): 30 fotogrames. Comptarà de 0 a 29. Velocitat: 29,97 fps.

Veure un generador de senyal bifàsic i un generador de Timecode

ÀUDIO per CINEMA. Procés PRE > PRODUCCIÓ > POST

(En aquesta classe hem vist la 1a part)

PRE-PRODUCCIÓ

Reunions, localització, etc

PRODUCCIÓ

Rodatge i Gravacions Extres

POST - PRODUCCIÓ

Pre-Muntatge de So
Doblatge (ADR)
Música: Gravació i Mescla
Gravació d'Efectes de Sala (i resincronització)
Muntatge de So: Diàleg, Efectes, Ambients, Música, Efectes de Sala
Preparació per anar a mescles

NOTA.- Aquí, per veure l'esquema desplegable del procés complet d'ÀUDIO per CINEMA.

(seguirem...)

6a Classe

2011-12-19T02:14:00.000-08:00

RESUM DE LA 6a CLASSE (13 de desembre de 2011)

--- AQUEST RESUM TÉ PENDENT UNA AMPLIACIÓ ---

Comentar els dos vídeos de l'entrevista a R. Klyce (dissenyador de so de PANIC ROOM).

EINES PER TREBALLAR AMB EL SO

Repàs del tipus de plugins d'àudio: VST (Mac i Windows), AU (Mac), Direct X (Windows), RTA, TDM i Audiosuite (Avid-Digidesign), etc.
Altres programes (a part del ProTools): Reaper i Audacity.

PROCESSAT del SO

Tipus: els que treballen les freqüències (timbre, espectre): equalitzadors i els que treballen la dinàmica (temps): compressors, expansors i limitadors.
Utilitat del soroll rosa
Les freqüències:

Fonamental: la freqüència més baixa
Harmònics: múltiple enter de la fonamental
Formants: freqüències degudes a ressonàcies físiques que no s'alteren amb el canvi de to (afinació).

Divisió (convencional) de les bandes de freqüència

sub sònic - fins 20 cicles
baixes (low bass) de 20 a 60 c
baixes mig (mid bass) de 60 a 120 c
baixes altes (upper bass) de 120 a 250 c
mitjos baixos (low mids) de 250 a 2 Kc
mitjos alts (high mids) de 2 a 6 Kc
alts (highs) més de 6 Kcicles

EQUALITZADORS

Filtres: Passa Alts i Passa Baixos, Passa Banda, Shelving, Paràmetric, Notch.
Paràmetres: Freqüència. Q (ample de la banda). Guany (en dB).

COMPRESSORS i LIMITADORS

Cal reduir la dinàmica, però i es fa massa, s'acaba suprimint, es fa malbé el balanç.
Ajuda al moviment manual de fader.
Compressor en paral·lel al senyal, en sèrie, multibanda.
Paràmetres:

Ratio: relació entre l'entrada i la sortida del senyal).
Threshold (llindar): Nivell a partir del qual comença a comprimir.
Knee (genoll): Grau d'activació del llindar.
Attack / Release
Make up Gain
Side Chain

Vegi's Dynamic Processors (Rane Note 155

FILM: THE RED THIN LINE

Terrence Malick (1998)
Article a MixOnline "Delicacy of war"

El repte des del principi, pel que sembla, era fer un "delicada" pel·lícula de guerra: alló que Malick sovint descriu com "oceànica", "fluir", en constant moviment, d'imatge i so.
So "Minimalista" no vol dir pocs sons, o l'absència de so. És més sobre l'efecte sonor adequat, o una única nota llarga, dinàmica; o la correcta respiració en el camp de batalla.
Malick, un ornitòleg, va estar atent a tenir els ocells adeqüats.
Dos operadors de boom (micròfon de perxa): Sennheiser 816s i 416s. No es pot posar micròfons inalàmbrics a soldats equipats amb cascos i equip complet
Conformat de la pel·lícula. (el supervisor): "Sempre he mantingut que les pel·lícules només han d'estar en sincronia poques vegades durtant la postproducció de so. Tres cops s'ha conformat una pel·lícula que ha anat canviant cada dia. De fet, la fotografia mai ha estat tancada".
NOTA.- Conformar és editar el so perquè vagi sincrònic amb els nous canvis de muntatge de la imatge.

5a Classe

2011-12-06T15:58:00.000-08:00

RESUM DE LA 5a CLASSE (29 de novembre de 2011)

TREBALL per CASA (anterior)

Vocabulari Sonor: trobar un parell de textos (novel·la, diaris, etc) que descriguin sons, d'alguna manera.
Exemple: Julia ha triat de El silencio se mueve (Fernando Marías):

De repente surgió un sonido preciso alrededor de mí. Tardé algunos segundos en identificarlo. Era mi propia respiración, agitada e irreconocíble. Fijé mis sentidos sobre ella, me forcé a contar las inspiraciones para retornar a la realidad. Amanecía. La naciente luz del sol devoraba a la oscuridad. El sonido de una lluvia tímida comenzó a golpear los cristales de las ventanas, sumándose al soplo de aire en mis pulmones. Me puse en pie, inquieto como si una serpiente invisible y venenosa, hostil, se arrastrara por estancia, al acecho. Supe que la serpiente era el silencio repentinamente transformado en mi enemigo mortal. (...)

INICI SO del CINEMA

Mils d'invents se succeeixen i guien l'inici del cinema:

1822. Fourier. Descompondre el so en senyals sinusoidals.
1839. Invent de la fotografia.
1877. Edison. Invent del fonògraf.
1880. Electricitat.
1892. Berliner. Discos. El gramòfon.
1897. Edison. Kinetoscopi.
1907. Pathé. Cinephono.
1907. Lee Forest. Vàlvula Audion.
1926. The Jazz Singer. Warner. Sistema Vitaphone.

El mite del pianista i el soroll del projector: els projectors estaven aïllats en una cabina.
Explicadors de pel·lícules, comentaristes, conferenciants i sorollistes:

Extracte del llibre Autobiografía (o algo parecido), d'Akira Kurosawa. Traducció al castellà de Raquel Moya (Ed. Fundamentos. Madrid, 1990).
Sobre els explicadors a Lleida. Episodi del llibre Salvatge Oest, de Vidal (Ed. Planeta, 2001).

Veure diversos formats de projecció: 35 i 70 mm.
Mostra del mecanisme de la creu de Malta.
Com arriba el so a la sala, des del projector?

Altaveus amb compressors d'aire (Gaumont).
Amb l'invent de la vàlvula Audion (tríode): nous altaveus amplificats elèctricament.

Mostra d'un projector de joguina CINE NIC i un disc de "pedra" (baquelita).
So sincrònic? Del fonògraf al disc i al so òptic (en el propi suport del film).

ELS EFECTES DE SO A L'INICI DEL CINEMA

Màquines de fer sorolls. Venen del teatre: per fer el so del vent, un tro, etc.
Catàleg de la casa Yerkes: eines per fer efectes de so al cinema.
L'efectista al cinema d'ara. Els Efectes de Sala. Foley Effects (USA). Bruiteur (F).
Vídeos d'en J.M. Lara (efectes de sala a Sonoblok).

VISUALITZAR EL SO PER ENTENDRE'L

Com visualitzar el so? Forma d'ona, sonograma i espectrograma.
Max Msp. Programa per visualitzar i sentir els següents patchs:

Sound Waves Interaction, magnífic material de Brian K. Shepard.
CNMAT Simple Wave Maker.
Fletcher Munson Loudness Curve (de Matsumoto).

Corves de igual sonoritat. Loudness. Són les antigues Fletcher & Munson.

ART SONOR ‐ CHRIS WATSON

Chris Watson: especialista en documentar sons animals i els seus habitats.

Com és el meu procés creatiu? Triar (entre tot el material gravat).
Deixar el micròfon en algun lloc especial, inusual.
Comprimir el temps i escoltar com el so dels llocs canvia amb el temps.
Ocells: sembla que viuen en una altra resolució temporal.

FILM: PANIC ROOM

Visionat de la part inicial de Panic Room. Comparar la mescla final amb la pista del diàleg sol i la Banda Internacional (Music &Effects), en una sessió Pro Tools.
Comentar l'informe del contingut de la Banda Internacional (Music&Effects) que reben els estudis per fer el doblatge i la seva mescla.
Ampliació: veure l'article Trapped in the Panic Room (revista mixonline)
Ampliació: veure els dos vídeos a designingsound.tv: part 1 i part 2.

4a Classe

2011-11-23T23:48:00.000-08:00

RESUM DE LA 4a. CLASSE (22 de novembre de 2011)

TREBALL per CASA (anterior)

Frases triades del llibre "Notas sobre el cinematógrafo", de Robert Bresson:

Lo importante no es lo que me muestran sino lo que me esconden, y sobre todo aquello que no sospechan que está en ellos.
Quien puede con lo menos puede con lo más, Quien puede con lo más no necessariamente puede con lo menos.
Cuando un sólo violín basta, no emplear dos.
Es preciso que los ruidos se conviertan en música.
Nada de música de acompañamiento, de sostén o de refuerzo. Nada de música en absoluto.
Bach, al órgano, admirado por un alumno, responde: "Se trata de tocar las notas justo en el momento adecuado"

Trobar i portar a classe un sol so especial, únic.

PARLEM sobre el so de les SÈRIES de TV

Qualitat. Creativitat. Professionalitat. Pressupost. Calendaris. Comparació amb una pel·lícula, etc.

LA VEU

Escoltar i comentar un Recull de Veus: veus d’àvies, mares i filles; veus amagades; veus que surten de màquines; que arriben a algun lloc; que ens acompanyen; que venen; que juguen i canten; que diuen i llegeixen poemes; els sorolls, els detritus de la veu; veus de cantants segons el llibre de Bob Dylan.

SONS AMB LA BOCA

Quins sons sabem fer amb la boca?
Escoltar com aterra un avió (fet amb la boca, d'un efectista francès) .
Fred Newman n'és un especialista (carrera de cotxes, seqüència de guerra).

REPÀS SOBRE EL DECIBEL (dB)

ART SONOR

Introducció a Knud Viktor i Llorenç Barber.
Escoltar extractes d'un parell d'obres sonores.
Campanes: història d'una campana i una mescla.
Sobre Campanes, al Quadern de Sons.
Sobre Llorenç Barber, al Quadern de Sons.

PRODUCCIÓ MUSICAL

Exemple de la cançó Bohemian Rhapsody del grup QUEEN. Sessió ProTools amb la mescla estèreo i el contingut editat de la cinta original de 24 pistes.

FILM

Snow Falling on Cedars (Mientras Nieva Sobre los Cedros).
Visionat de la part inicial. Comentar-ne l'estil sonor.

TREBALL PER CASA

Vocabulari Sonor: trobar un parell de textos (novel·la, diaris, etc) que descriguin sons, d'alguna manera.

3a Classe

2011-11-17T23:04:00.000-08:00

RESUM DE LA 3a. CLASSE (15 de novembre de 2011)

TREBALL per CASA (anterior)

Comentar el treball "Algunes preguntes sobre l'escoltar", basat en una proposta de Pauline Oliveros
Interview - Oliveros
Wikipedia - Oliveros
Youtube - Oliveros

EL DECIBEL (dB)

El marge en el que es mou la pressió sonora és molt ampli. Més d'un milió de valors: des de 0,000020 Pascals (llindar de l'escolta) a 20 Pascals (màxim nivell sonor tolerable).
El dB (decibel) és una relació logarítmica que ho fa més manejable.
El marge serà (amb el dB) de 0 dB SPL a 120 ~130 dB SPL (SPL = Sound Pressure Level).
Tutorial. Decibel
Niveles

NORMES SOBRE EL NIVELL DELS SOROLLS

Segons les diverses zones de sensibilitat. Segons si és de dia o nit.
Nivell d'immissió: nivell acústic mitjà existent durant un període determinat, mesurat des d'un lloc determinat.
Mesurar al mig de la finestra completament oberta. Al carrer: a 1-2 m de les façanes i a 1,5 m d'alçada.
Valor límit immissió a l'exterior: 65/55 dBA (mitjants de transport urbà i aeri).
Valor límit immissió a l'interior, de les activitats i el veïnat: 65/55 dBA (cap a l'exterior) i 35/30 dBA (cap a l'interior).

GRAVAR

Objectes quotidians: paper, cartró, diari, paper de vidre, paraigua, plàstics, bossa, globus, cargols, arròs, tub, etc
Accions: fregar, picar, percudir, bufar, vibrar, sacsejar, moure, arrossegar, trencar, doblegar, plegar, tallar, rebregar, estirar, serrar...

ESCOLTAR GRAVACIÓ

Muntar sessió de ProTools.
Escoltar i comentar algunes gravacions.

ALTRES PROGRAMES D'ÀUDIO

Conèixer i usar altres programes d'àudio. Ens ajudaran a complementar PRO TOOLS, que és el programa estàndard en el món de la postproducció sonora, sobretot pel cinema.
DSP QUATTRO (per Mac OS X)

ART SONOR

Introducció a Hildegard Westerkamp i el World Soundscape Project de Murray Schafer.
Escoltar extractes d'un parell d'obres sonores.
Entrevista
Entrevista-2

L'ART SONOR I EL CINEMA

Visionat d'algunes escenes del film "ELEPHANT" de Gus van Sant.
Com és el so? Cancel·lacions de fase, salts d'ambient, sorolls...
Comparar la versió original i la versió doblada.
El concepte de "Banda Internacional" (Music & Effects): tot el so que es necessita (menys el diàleg) per crear una versió que es doblarà en un altre idioma.
Ús de peces d'H. Westerkamp (i altres) en la banda sonora d'ELEPHANT.

TREBALL per casa (per la propera classe)

(a) Triar una frase del llibre "Notas sobre el cinematógrafo", de Robert Bresson. Ardora Ediciones. Madrid, 1997-2007 (costa 13 €).
(b) Trobar i portar a classe un sol so especial, únic, que sigui produït per un estri fet per l'alumne.

2a Classe

2011-11-09T23:11:00.001-08:00

RESUM DE LA 2a. CLASSE (8 de novembre de 2011)

TREBALL PER CASA

Lectura i comentaris sobre el treball per casa.
Sentit de l'espai dels cecs.

GRAVAR

El que escoltem i el que gravem. El microfòn ho agafa tot, i ja no es pot destriar. La creença que el que agafa el micròfon és la realitat...
Conte de l'esponja, els indis de la Patagònia i el capità de vaixell holandès Vosterloch.
La càmera de fotos ha tingut l'èxit que volien els fabricants, però el magnetòfon no...
Gravació a l'exterior de l'escola: carrer, plaça, parc...
Gravar el mateix espai, des de varis punts alhora.
Gravació a l'exterior de l'escola.

ESCOLTAR GRAVACIÓ

Muntar sessió de ProTools.
Escoltar i comentar algunes gravacions.

ART SONOR

Art Sonor? Allò que fem amb el que gravem.
TONY SCHWARTZ (Manhattan, 1923 - 2008) Escoltar i comentar fragments del LP "Sounds of My City" de 1956.
FRANCISCO LÓPEZ

MICRÒFONS i CÀPSULES

Micros condensador.
Càpsules: Neumann U87 (condensador) i Panasonic WM64 (electret).
Captor Piezoelèctric (botiga d'electrònica Diotronic del C. de Muntaner, Barcelona).

TREBALL PER CASA

ALGUNES PREGUNTES SOBRE L'ESCOLTAR

Quin és el teu primer record sonor? Com et sents al respecte, ara?
Quan notes la teva respiració?
Quin so et recorda casa teva?
Escoltes so en els teus somnis? Què escoltes? Com t'afecta?
Estàs segur que estàs escoltant tot el que es pot escoltar?
Quant temps pots escoltar?
Pots no escoltar quan alguna cosa està sonant?
Quin és el teu so favorit? Com es fa? Quan es pot escoltar? Estàs escoltant-lo ara?
Quin és el paisatge sonor del lloc on vius (veïnat)?
Quants sons diferents pots imaginar?
Què t'agradaria tenir en el teu propi paisatge sonor?
Quin so et posa els cabells de punta?

És una tria de les 40 questions originals de "Deep Listening: A Composer's Sound Practice" de Pauline Oliveros.

1a Classe

2011-11-09T23:10:00.000-08:00

RESUM DE LA 1a. CLASSE (25 d'octubre de 2011)

INTRODUCCIÓ

Presentació del professor i dels alumnes.
Normes de l'assignatura i mètode d'avaluació final.

ESCOLTAR

Introducció.

GRAVAR

Gravadors portàtils: ZOOM H4n i SONY D50.
Gravació a l'interior de l'escola en 4 equips.

ESCOLTAR GRAVACIONS

Muntar sessió en ProTools (inicació al programa).
Escoltar i comentar algunes gravacions.

PODER EVOCATIU DEL SO

Postal de Salou.
Film BLOCKADE (2005, Sergei Loznitsa).

MICRÒFONS i CÀPSULES

Usar gravadores no professionals, més senzilles, i a part de la imatge.
Micròfon de condensador.
Càpsules: Neumann U87 (condensador) i Panasonic WM64 (electret).
Com fer-se un micròfon barat amb la càpsula WM64.

TREBALL PER CASA

Es tracta de passejar pels espais quotidians amb els ulls clucs i escriure les pròpies impressions. Com percebem les dimensions dels espais i els obstacles. Quins sons hi escoltem. Quins són els sorolls interns i quins els externs.
És la pràctica que Francesc Daumal Domènech, professor d'Arquitectura Acústica, proposa als seus alumnes. En parla en el seu llibre (molt recomanable!) Arquitectura acústica. 1 - Poètica. Barcelona: UPC, 1998.